DEL SEGLE D’OR A L’EDAT DE PLATA

Programa

José Marín (1618 o 1619 – 1699)

-Canta jilguerillo

-Aquella sierra nevada

-Ojos, pues me desdeñáis

-Para las Indias de Clori

-Tortolilla, si no es por amor 

Manuel del Pópolo Vicente García (1775-1832) 

-Qué tentación de risa

-San Antón lo bendiga

-Venid, pajaritos*

-Bajelito nuevo

-Llévame a Zurguén

-Y no lo digo por mal**

-Tú que no puedes

-Poderoso caballero 

 

Enric Granados (1867-1916)

-La maja de Goya

-Amor y odio

-El majo discreto

-El mirar de la maja

-El tra la la y el punteado  

El repertori per a veu i guitarra ha vertebrat bona part del patrimoni musical hispànic. En aquest concert proposem un viatge des del segle XVII a inicis del XX a partir de tres compositors amb repertori clau per a aquesta formació: José Marín, Manuel García i Enric Granados. Aquest viatge no serà només musical, sinó que veurem com aquests autors van ser influïts per textos de poetes del Segle d’Or o, simplement, pel desig d’evocar èpoques passades. 

José Marín (1618 o 1619 – 1699), compositor i cantant, és un dels principals exponents del Barroc hispànic. La part principal de la seva producció està constituïda per tonos humanos monòdics, cançons per a una veu i baix continu formades per tornada i cobles, a vegades amb textos d’autors del nivell de Lope de Vega, i que podien formar part de les obres teatrals del moment. Els tonos de Marín destaquen per la plasticitat de les seves línies melòdiques i per la subtilitat a l’hora d’expressar els afectes del text mitjançant recursos retòrics. Val la pena parar atenció en com Marín descriu amb música els sentiments i els conceptes del text. 

El cèlebre tenor i compositor Manuel del Pópulo Vicente García (1775-1832) va ser hereu d’aquesta tradició vocal, però passada pel cedàs de la tonadilla del segle XVIII i dels aires populars de la seva terra natal, Sevilla. Excel·lent mostra d’això són les seves cançons per a veu i guitarra, instrument que ell dominava. Moltes d’aquestes composicions podrien estar inspirades en aires populars, però altres són composicions pròpies, a vegades amb textos del Segle d’Or, sobretot de Quevedo, com és el cas de Poderoso caballero o Bajelito nuevo. Les cançons per a veu i guitarra de Manuel García són una deliciosa raresa que val la pena gaudir. 

Per últim, proposem diverses tonadillas d’Enric Granados (1867-1916), un dels compositors cabdal de la coneguda com a “Edat de Plata” de la cultura hispànica. Aquestes tonadillas son cançons aparentment senzilles però plenes de lirisme on el compositor buscà recrear l’esperit goyesc de les tonadillas del segle XVIII, amb el seu món de majos i majas. Encara que originalment eren per a veu i piano, existeixen versions per a veu i guitarra que accentúen la inspiració popular d’aquestes peces. 

Aurèlia Pessarrodona, Soprano  

Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, doctora en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i cantant lírica (soprano). Va començar a estudiar cant a la seva ciutat natal, amb professors com Myriam Alió, Fernando Bañó, Raquel Pierotti, Mercè Punti, etc. Però el seu mestratge més profund ha estat a Bolonya amb la soprano italiana Anna Flores, amb qui va descobrir la seva veu de soprano dramàtica d’agilitat (soprano Falcon). A Bolonya es va especialitzar en repertori verdià (La forza del destino, Un ballo in maschera, Macbeth, Don Carlo) i verista (Suor Angelica, Tosca, Adriana Lecouvreur), amb incursions en l’òpera alemanya (Fidelio) i francesa (Carmen, Faust). També va assistir a classes de repertori amb el mestre Leone Magiera.

A Bolonya va formar part de la companyia lírica de l’Associazione Culturale Scena Musicale, on va tenir ocasió de participar tant en recitals com en produccions d’operetes (La Vedova Allegra, Cin Ci Là, al 2014) i òperes (Carmen, al 2015), interpretades als teatres Alemanni i Deon de Bolonya i a la regió de l’Emilia-Romagna.

Una part important del seu perfil com a cantant guarda relació amb la seva recerca artística que ha dut a terme del repertori hispànic, vessant que ha unit musicologia i interpretació. Dins de la seva línia de recerca sobre música teatral del segle XVIII hispànic va organitzar una sèrie de concerts a Bolonya al 2015 titulats “¡Señores, señoras! La Madrid di Goya nella musica lirica spagnola” amb la pianista bolonyesa Serena Perego, destinats a ensenyar el món dels majos i les majas hispàniques a partir de la música, des de la tonadilla del segle XVIII fins a la sarsuela dels segles XIX-XX, passant per la cançó de saló de Ferran Sor, Manuel García i Enric Granados.

A Barcelona també va dur a terme un projecte similar titulat “De majas y tonadilleras: un diàleg entre Misson i Granados”, un original i divertit espectacle junt amb la pianista Viviana Salisi i la percussionista Núria Bach on s’estableix un diàleg entre les tonadillas en estilo antiguo de Granados i unes veritables tonadillas antigues de Lluis Misson, excel·lent compositor de Mataró considerat el “pare” del gènere. S’ha interpretat amb gran èxit a Barcelona, concretament al Museu Europeu d’Art Modern, al teatre de la Societat Bach de Sant Miquel dels Sants de Barcelona i a la Casa Golferichs (2016-2017).

A la mateixa ciutat ha format part del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i del Cor Bach, pertanyent a la Societat Bach de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants de Barcelona, on també ha fet de solista (Requiem  de Mozart, Missa en Si menor de Bach). Recentment ha participat en diversos projectes de la companyia Òpera Jove de Catalunya: el projecte Òpera al Comerç (junt amb la Fundació Barcelona Comerç) i la producció de La Traviata (amb els Amics de l’Òpera de Sant Quirze, març 2019).

També ha rebut formació en altres disciplines musicals: Teoria de la Música (Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació, etc.) i Piano. L’any 2008 va obtenir el Hedy King Robinson Prize for Theory of Music dell’Associated Board of the Royal Schools of Music de Londres.Com a musicòloga el seu principal àmbit d’investigació ha estat el teatre musical espanyol del segle XVIII, sobre el qual ha fet multitud de publicacions i el 2018 va obtenir el segon premi del prestigiós Otto Mayer-Serra Award de Musicologia, de la Universitat de Califòrnia Riverside. Actualment és professora d’Història de la Música, Estètica i Mètodes de Recerca del Conservatori Superior de Música del Liceu, així com del grau de Musicologia de la Universitat Alfonso X el Sabio i del Màster en Interpretació i Investigació Musicals de la Universitat Internacional de València.  

Raúl Sandin, Guitarra  

Nascut a la ciutat de Mèxic, comença els seus estudis a l'Escola Nacional Preparatòria amb el professor Juan Manuel Olguín para després accedir a l'Escola Superior de Música de Instituto Nacional de Bellas Artes on obté el títol de concertista de Guitarra sota la tutela de Mario Beltrán del Río. Va realitzar el Master en Estètica i Creativitat Musical a la Universitat de València, i ha fet estudis de Guitarra Flamenca amb Manuel Castella en Taller de Músics. 

Ha obtingut diversos premis com el primer lloc de Música de Cambra atorgat pel Centre Cultrual Hel·lènic en 2002, l'estímulo Artes Por Todas Partes, de l'Institut de Cultura del DF, Premi de Música de Cambra per la UNAM en 1996 i ha estat finalista en el Certamen de Joves Músics de Catalunya en 2011. Ha estrenat obres per a guitarra solista i de música de cambra de joves compositors des de l'any 2000 fins al dia d'avui.

El 2015 va ser convidat a realitzar diversos concerts en homenatge als 400 anys del natalici de Francesco Corbetta. El 2016 va ser convidat a formar part de jurat del Certamen de Guitarra Miquel Llobet a Barcelona. A més de realitzar una activitat constant com a solista i de música de cambra, combina la seva tasca d'intèrpret amb l'ensenyament.

Ha fundat diverses agrupacions, alguns dels més importants són el trio de Guitarres Eufonia (2001-2005) i el Ensamble Amoria del qual també és director.

Ha realitzat concerts a Barcelona, Vinaixa, València, Elx, Alcanyís, Herbers (Castello), Ciutat de Mèxic, Oaxaca, Santiago de Xile, etc.